EVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ
Evolució demográfica
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
Font: Idescat
Durant els segles
XVI, XVII i XIV la població de la Bisbal era molt petita i tenia un creixement
mínim a causa de les guerres, malalties , la fam etc. A finals del segle XIV i
principis del segle XX es va iniciar un gran augment de la població gràcies a
la reducció de les guerres, les millores sanitàries i la industrialització del
poble fins el 1910.
A partir del 1910 hi
va haver una altra disminució de la població a causa de la crisi econòmica, la fi de la Primera
Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola , una disminució que va durar fins
el 1940.A partir de 1940, un cop acabada la Guerra Civil la industrialització es va reactivar i va causar un gran increment de la població gràcies a tota la immigració que hi va haver buscant feina a les industries terrissaires les quals estaven en expansió gràcies al sector de la construcció.
Al 1975 ens trobem que La Bisbal està composada amb 45% de gent del poble, 11% de gent de la comarca, 14% gent de comarques veïnes, 5% gent de la resta de Catalunya i finalment 25% de gent de fora el país. Aquest gran increment es va atura entre els anys setanta i vuitanta a causa de la crisis econòmica i va seguir amb un augment més moderat fins l’actualitat on amb 10.317 habitants l’any 2012 és la quarta població demogràficament parlant més gran del Baix Empordà.
EL CANVI FÍSIC
DEL POBLE
Tot aquest augment
de població va comportar un canvi físic
del poble, un poble situat al costat del Daró i anomenant ciutat l’any 1906 que
és capital de comarca des de 1936.
El nucli de la
ciutat era format per un circuit de muralles ja enderrocades i l’església i
castell episcopal que han estat remodelats durant els segles XVI i XVII. Els carrers
que encara en gran majoria es conserven a l’actualitat són estrets i amb noms
dels gremis de treballadors que els ocupaven n l’antiguitat. En aquest nucli
urbà també hi trobem petites placetes com la Plaça Major conservada actualment.A finals del segle XIX i durant el segle XX a causa de l’augment demogràfic que hi va haver en la ciutat el poble es va haver d’expandir a l’altre costat del riu Daró amb camins que sortien del nucli urbà es van crear barris, com per exemple, el barri de Convent i el camí de Calonge. La ciutat també es va expandir seguint la carretera de Girona amb barris d’un nivell de classe mitjana i alta.
En l’època franquista també expandir al població a partir d’urbanitzacions a les afores de la ciutat com son els barris de la Guardiola i l’edifici Torre Bisbal.
I al costat esquerra del Daró es va construir l’edifici més conegut dins el poble com són les Voltes on hi havia el teatre i l’antic ajuntament i actualment han estat reformades per fer-hi el Cinema Municipal(1914) , el Teatre Mundial i l’antic ajuntament que actualment és el jutjat.
I a finals del segle XX hi va haver la ampliació del polígon industrial l’Aigueta, les construccions d’entitats esportives , construcció i remodelació de col·legis i s’han plantat i arreglat les zones verdes, les voreres i carrers que fan que el poble de La Bisbal estigui cada cop millor, un poble més modern, gran i acollidor.
ECONOMIA: EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA I LA INDÚSTRIA
L’agricultura
sempre ha estat un dels motors econòmics més importants de la població tot i
que actualment a estat reduït a només un 5% de la població amb 545ha. conreades a causa de la industrialització que
hi hagut en el darrer segle.
Aquesta
industrialització va començar a finals del segle XIX amb l’industria surera,
concretament de taps de suro la qual era formada per 13 fàbriques que donaven
lloc de treball a 200 persones. A continuació a principis del segle XX
concretament al 1913 l’industria del suro va arribar al seu màxim amb 15
fàbriques on hi treballaven 500 persones.
Però els bons temps
per la industria surera s’acabaren després de la Primera Guerra Mundial on
només van quedar 3 empreses dedicades al suro de les quals actualment només en
sobreviuen dos que donen feina a 25 treballadors.
Per altre banda a
La Bisbal també ha tingut i té una gran importància la indústria de la ceràmica la qual està
dividida en dos grups: la de terrissaires industrials que són els que realitzen rajoles i bòviles i
els terrissaires artesanals encarregats de la ceràmica decorativa i popular.
Des de el anys cinquanta va augmentar aquesta industria gràcies a l’augment de
la construcció .
Actualment el
36’93% de la població es dedica a l’activitat industrial i dins de la gent
dedicada a l’activitat industrial el 40% es dedica concretament a la industria
de la ceràmica repartits entre una bòvila i 20 fàbriques de rajoles i paviments
ceràmics dedicats majoritàriament a l’exportació és el lloc de treball de 350
persones. Al haver tanta producció de ceràmica fa que actualment hi hagin 40
tallers artesanals i unes 100 botigues on es venen aquestes ceràmiques.
A part del sector
de la ceràmica a La Bisbal també hi ha un obrador de fabricació d'instruments
de fusta per a cobla, de la família Pardo, de llarga tradició i de reconeguda
qualitat. També hi ha a la població una vintena d'indústries alimentàries
(fàbriques d'embotits, de farines, de pasta de sopa i de galetes), unes trenta
empreses de fusta, 9 de metall, una fàbrica de gèneres de punt (uns 30
treballadors) i una de confecció (200 treballadors) i nombroses empreses de la
construcció, la majoria de poc volum, que ocupen el 12,34% de la població
activa
COMERÇ I TURISME
A La Bisbal el
sector terciari on hi podem trobar els comerços, turisme i serveis és on
treballa la major part de la població amb un 44’79%.
Un dels símbols més
importants del comerç es el mercat setmanal que es fa cada divendres sota les
Voltes amb productes agraris com fruita i verdura i productes de roba. Però
antigament també es realitzava un altre mercat ramader on es venien animals i
coses relacionades amb els animals de granja, però aquest mercat actualment a
desaparegut.
Un altre punt
important de comerç són la gran quantitat de botigues dedicades a vendre la
ceràmica feta a la ciutat i els gremis de comerciants.
Per el que fa el
sector del turisme és un sector minoritari a la població es disposa de 6
establiments hostalers amb una capacitat de 104 places , l’oficina de turisme i
els habitatges de segona residència.
SERVEIS
La Bisbal disposa
d’un centre ambulatori, tres escoles d’ensenyament primari amb 1252 alumnes de
primària i 286 d’infantil les quals dos són públiques(Escola Mas Clarà i Escola
Joan de Margarit) i una és privada(Col·legi Cor de Maria),L’IES La Bisbal de
l’Empordà, una aula d’adults, l’Escola d’arts plàstiques, l’Escola de la
ceràmica, l’Escola de música, el Patronat municipal d’esports inaugurat el 1083
format per el pavelló d’esports, el pavelló firal, el camp de futbol, la
piscina municipal i la pista poliesportiva Mas Clarà. I també disposa d’un
jutjat del qual en depenen 18 municipis.
Bibliografia:
http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0606497
http://www.idescat.cat/emex/?id=170221
http://www.labisbal.cat/index.php?pagina=27
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/atles/id/1445/rec/11
https://sites.google.com/site/mercatsifiresbaixemporda/mercats-fires-projecte/index-mercatsifiresbe/la-bisbal-mercat-setmanal-1
http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0606497
http://www.idescat.cat/emex/?id=170221
http://www.labisbal.cat/index.php?pagina=27
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/atles/id/1445/rec/11
https://sites.google.com/site/mercatsifiresbaixemporda/mercats-fires-projecte/index-mercatsifiresbe/la-bisbal-mercat-setmanal-1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada